ACIP
El Prat de Llobregat a 17 de Noviembre de 2017

   flechita SERVICIOS


   flechita ACIP


   flechita NUESTROS SOCIOS


   flechita Empresas del Prat

Categoría

   flechita Área privada socios

Usuario:
Contraseña:


solicitar claves

ACIP en Twitter ACIP en Facebook rss ACIP

cuadrito Noticias


40è aniversari del cinema Capri

05.05.2008


Compartir|       rss

L´Ànima del cinema Capri


capri.jpgLa genuïna , creadora i vigilant ànima del Cinema Capri ha estat el meu pare Joaquim Marimón. No tan sols del Capri, sinó de la família que l’ha fet possible i el va mantenint. La història del Quim és trista i atzarosa, però reconfortant. Va néixer fa cent anys en un poble del pla d’Urgell,  La Fuliola.
El seu pare, en Cisco, era pobre de solemnitat, encara que un dels millors segadors de la comarca. Quan el Quim tenia un any, una epidèmia de tifus se li va emportar la mare i un germanet més gran. El pare, molt fort, i ell, dèbil però flexible, varen sobreviure. L’home estava desesperat i , per llàstima del fillet, no va cremar els matalassos i ell a dintre. Una veïna que els havia cuidat va esdevenir la segona mare del Quim. Va tenir més germanet però, a mida que els hi posava afecte, se li anaven morint, un darrere l’altre. A la fi, una nena, la Treseta, va resistir , i encara és viva, amb més de noranta anys.
De jove, el Quimet era tímid i sentimental, vergonyós i enamoradís. Les xiquetes del poble el trobaven “paellot” i carallot. La falta de la mare havia marcat el seu caràcter. La segona mare l’estimava, però no ho manifestava com ell necessitava. Als quinze anys el Cisco el va enviar al Prat, a casa de seu germà Magí, a fer de mosso vaquer i a veure si el tracte amb gent nova li canviava el caràcter. La prova va funcionar. Quan va tornar al seu poble, al cap d’un temps, era un jove elegant a qui totes les xiquetes es menjaven amb els ulls, tant les que l’havien menyspreat com les més joves, i totes volien ballar amb ell.
Però el Quim s’havia enamorat secretament de la seva cosina Elvira del Prat, filla de l’oncle Magí. L’Elvira estava promesa, des de joveneta, amb en Jaumet, també vaquer i de bona casa, però la convivència amb el seu cosí l’havia torbat interiorment i entre ells dos va anar creixent un sentiment profund, fort i poderós, que a la fi va esclatar. Quan el Quim va tornar a Barcelona a fer el servei militar, l’Elvira va tenir forces per trencar amb el Jaumet i unir-se per sempre més al seu cosí.
Durant la guerra civil el Quim es va allistar al cos de carrabiniers del Ministeri d’Hisenda i Economia, com a xofer conductor , i li varen entregar un camió Ford de 7,5 cavalls i de deu rodes, amb el que va anar d’un front a l’altre pel centre i sud-est d’Espanya. Va fer molts serveis, però mai va anar armat.
Ell odiava la violència i les armes. Allà on anava feia amistats. Una vegada, a Cartagena, on era bastant conegut, una dona gran el va veure sortir de sota el camió desprès d’haver canviat una roda punxada i li va fer llàstima.
-Ai, fill meu, que brut que vas! Si et veiés ta mare, tant com deu patir per tu.
-No en tinc de mare – va dir el Quim -  no la vaig quasi conèixer.
-Oh, pobret! Tants n’hi ha que no la mereixen i en tenen i tu, que la mereixes , no en tens...

En un poblet de València, on va pernoctar un temps, el tio Quico, un pare de família ben situat econòmicament, li va proposar que si hi volia tornar en acabar la guerra, li donaria una de les seves filles per companyia i no s’hauria de preocupar per viure.

Però el Quim enyorava molt la seva família i el seu segon poble, el Prat.
Fins i tot va fer una escapada a València capital per anar al cinema a veure “ El Gato Montés”, una pel·lícula que s’havia rodat al Prat el 1935, i durant un lapse de sis dies en els que tenia el camió avariat al taller, es va atrevir a viatjar amb camions i trens fins el Prat, travessant fronts de guerra i veient morir altres passatgers ferits per bales explosives i asfixiants, tot per poder estar dos dies amb la dona i el nen.



A la postguerra, en el 1943, quan al Prat es va urbanitzar la finca Bolós al bell mig del poble, el Quim va pensar que allí hi estaria molt bé un cinema nou, doncs al Prat només en funcionava un, l’Artesà, ja que el Modern el feien servir d’església. En van parlar amb l’Elvira i l’Oncle Magí i, tot i que l’empresa era molt arriscada, es van posar d’acord per tirar-la endavant. Podríem dir que va poder més el sentiment que la reflexió. Van comprar tres solars i van començar les obre al 1945.
 Era tant gran la fe i la confiança que tenien en el projecte que, per costejar-lo, l’avi Magi va hipotecar la casa , la quadra de vaques i, més endavant, la mateixa obra en construcció, per poder obrir el cine Monmari.



Després de moltes dificultats, i havent pagat els deutes i les hipoteques , el Quim va pensar que la gent del Prat acolliria molt be un cinema d’estiu, com tants n’havia vist pel sud d’Espanya. Va comprar un pati interior que hi havia darrere del Monmari i així el públic va poder disfrutar de cinema a la fresca, del 1958 al 1974. També hi varen actuar, al seu escenari, les millors figures del folklore andalús, fent les delícies dels nombrosos immigrants.
Quan es va urbanitzar la finca Balcells, al sud del poble, el Quim també va tenir la visió de futur de que aquell sector es convertiria en el centre geogràfic del Prat i que, en aquella avinguda que encara estava vorejada per camps d’alfals, calia instal·lar-hi un nou cinema. Ell va impulsar la creació dels Cine Capri quan, pràcticament , jo ja portava la direcció del negoci.
El Quim ha estat doncs, la veritable i impulsora ànima, primer del Cine Monmari i després del Cine d’Estiu i finalment del Cine Capri. Quatre anys després de la inauguració d’aquest últim, el 1971, va morir de càncer.



En Josep Vilella, empresari de cine i preuat amic, diu que el Capri és i serà imbatible perquè el meu pare, el Quim, vetlla per ell i ens ajuda des del més enllà a vèncer les dificultats. El sentiment continua valent més que la reflexió.

Fermí Marimón



:: Últimas noticias
El Ple municipal aprova la moció de suport al manifest de la Taula per la democràcia en defensa dels drets i llibertats 05.10.2017


START UP TRAINING 27.09.2017


Mesures de suport a les empreses i al treball autònom 04.05.2017


L´AJUNTAMENT DEL PRAT DESTINARÀ 4.000.000 D´EUROS A FINANÇAR MESURES DE SUPORT A LA CONTRACTACIÓ I POLÍTIQUES ACTIVES 05.04.2017


Premis Delta 2016 - 2017 28.03.2017







Política de protección de datos  |   Política de cookies

ACIP Asociación de Comerciantes e Industriales del Prat de Llobregat
08820 El Prat de Llobregat 655 240 408 - gerencia@acip.info
barra inferior

inicio contactar